Sortida a la Platja

Els alumnes de 3r i de 4t de primària de l'Escola Sadako hem gaudit d'un dia fantàstic a la platja. També hem aprofitat per fer un concurs de castells.

Mesurem la longitud de les coses

Mesures de longitudMesurem més coses!

.

Els estats de l'aigua

Els alumnes de 4t d'ESO de l'Escola Sadako, ens han preparat un taller de laboratori on hem pogut veure com l'aigua canvia d'estat quan canvia la temperatura. Aquesta experiència ens ha generat algunes preguntes:

• Per què es va enganxar el termòmetre al gel?
• Quins exemples de sublimació podem veure a la natura?
•  Per què serveix la reixeta de ferro que hi ha sota el got d'aigua? No es crema?
• Què pesa més, el gel o l'aigua?
• Quan posem un globus a la nevera es fa petit. Això és perquè hi ha un canvi d'estat?
• Si posem sucre a l'aigua passa el mateix que si posem sal?
• Quan refredem l'aigua al tub d'assaig, van dir que no passa de zero graus fins que està tota congelada. Si escalfem el gel per tenir aigua líquida,  passa el mateix?
• Al pol nord hi ha trossos de gel que suren a l'aigua. Per què hi ha aigua líquida al costat de gel congelat? Per què no es congela tot o es descongela tot si la temperatura és la mateixa?
• Si escalfem l'aigua que tenia sal, quan s'evapora, què passa amb la sal? També s'evapora?
• Si en comptes de sal posem una altra cosa a l'aigua, també fa gel a -10 ºC? 
• L'oli també s'evapora quan s'escalfa a la cassola?
• A l'espai també passaria el mateix?
• El vapor és un estat de l'aigua o no?
• L'evaporació és un estat de l'aigua?
• Quan l'aigua de les coves s'evapora surten estalactites. On estaven? Dins l'aigua?
• He trobat un llibre que diu que l'Entropia es fa gran quan s'evapora l'aigua. L'Entropia és l'espai que ocupa el vapor?
• ...Llavors, quan escalfem l'aigua s'evapora i el vapor s'emporta la calor del foc?
• El vidre del got també es fa líquid quan escalfem? A quina temperatura?
• Si evaporem molta aigua al laboratori, podem respirar el vapor tota l'estona sense morir-nos?
• Si estan plens d'aigua, per què no cauen els núvols a terra?

Quina hora és?

zonaClic - actividades - Les hores

10.000 visites al nostre blog

Els alumnes de 3r de primària de l'Escola Sadako avui estem molt contents perquè el nostre blog ja té 10.000 visites.

 Felicitats blog!

Castellers i Correfocs

Visita al Poble Espanyol de Barcelona

Avui els alumnes de 3r de primària de l'Escola Sadako hem visitat el Poble Espanyol.
Després d'un treball molt interessant amb el projecte de la xocolata, vam fer una visita a la fàbrica de Nutrexpa, on vam poder gaudir en directe del procés de fabricació industrial.

Finalment, avui hem vist com es fabriquen artesanalment alguns utensilis i objectes de decoració de vidre. A més, hem pogut fer per uns instants "d'artesans", i ens hem fabricat el nostre propi platet decorat amb vidres de diferents colors.

Conferència de l'Alexis Ferran: "La xocolata"

El dijous 10 de maig ha estat una jornada molt intensa de tancament del nostre projecte "Per què té color la xocolata". Al matí hem visitat la planta industrial Nutrexpa, on hem vist com funciona el procés industrial de fabricació que transforma el fruit del cacao en productes derivats pel consum. També ens hem atipat en un esmorzar amb pastissets, llet amb colacao, galetes, etc.

A la tarda, hem gaudit del privilegi de poder escoltar una conferència entorn al conreu, producció i comercialització de la xocolata de mans d'un expert en el tema, el sr. Alexis Ferran . També hem fet un tast dediferents tipus de xocolata "amb els cinc sentits".

Projecte de curs: "Per què té color la xocolata"

Aquest curs els alumnes de 3r de primària de l'Escola Sadako ens hem proposat organitzar-nos per investigar un tema tots plegats.  Hem hagut de prendre moltes decisions i les anirem endreçant en aquesta web amb les votacions fetes a la pissarra digital, les fotografies, els vídeos, les presentacions que han fet els diferents grups, etc.
Aquí podem veure alguns grans moments del nostre projecte:

Llegim... "Estudiem els plàtans"

Em dic Llorenç i sóc un alumne de tercer curs d’una escola de Sant Feliu de Codines, un petit poble situat al costat de Barcelona, molt a prop de les muntanyes.   Aquest curs que ja s’acaba ha estat molt especial per mi. He hagut de treballar molt però també m’ho he passat molt bé.  Tinc una mestra que es diu Gina, i ja el primer dia ens va dir que hauríem de fer un projecte d’investigació molt interessant però molt difícil. També ens va dir que si no ens hi esforçàvem tots, no podríem acabar-ho. Recordo que em vaig posar molt nerviós. Jo no sabia molt de mates, tampoc podia llegir molt bé perquè se m’ajuntaven les lletres, i vaig pensar que potser no podria ajudar en aquesta tasca tan difícil. Ah!..., i a sobre, el tema que van escollir per investigar era d’allò més estrany:

“...On té la llavor el plàtan?...”

Quan tenia cinc anys, els meus pares em van portar a un metge perquè deien que no els escoltava... Bé, la veritat és que no m’interessava gaire el que deien i potser per això s’enfadaven.  El cas és que aquells doctors li van dir als meus pares que jo era un nen molt especial, i que havien  estat molt de sort de tenir-me. (Això ja ho sabia jo, només m’ho havien de preguntar).  Tot i així, els meus pares no van parar d’atabalar-me , sempre fent preguntes absurdes: quina lletra és aquesta, de quin color és això, repeteix aquestes paraules, fem aquest puzle..., que pesats!  Per què em preguntaven coses que ells ja sabien? 

Jo només volia  observar les coses que són importants: el color dels cabells de la mare, com es mouen les fulles quan fa vent,  ordenar les coses perquè no es perdi res, repetir sorolls per escoltar com sona diferent cada vegada que ho fas..., trencar paperets en trossos molt petits, cantar la cançó que més m’agrada en veu alta...,es a dir, les coses més importants. Ah!, i dibuixar, dibuixar les coses que m’agraden perquè no se m’oblidin. Sabeu?, tinc una carpeta amb cent dibuixos tots iguals. És el meu tresor.

El primer dia que vam començar el projecte del plàtan va ser una mica estrany. Els meus companys van començar a fer-se tot de preguntes de plàtans, de plataners, de gent que menja plàtans, que si la pell és groga, que si els micos en mengen, etc. Jo estava amb els meus dibuixos a la meva taula sense parar gaire atenció, però es veia que tots estaven molt contents de parlar de plàtans... pobrets, realment, de vegades les coses que fem a l’escola són ben ridícules.  En aquell moment, la mestra es va acostar i em va agafar el dibuix que estava fent de la meva família. Es va fer un gran silenci, i vaig aixecar el cap. Era molt alta, i quan la mirava des de la taula em feia mal el clatell. Per això  em posava dret per mirar-la, però ella sempre deia el mateix:

-          Llorenç, cul a la cadira,  si no et quedaràs dret!

Dons bé, que me la tregui si vol!, però jo no penso agafar mal de clatell perquè ella sigui tan alta..., home!

El cas és que es va mirar el meu dibuix, en silenci. Jo vaig preguntar:

-          Què passa?

-          Doncs res..., estic mirant aquest dibuix tan bonic.

-          Ah!

-          Per què sempre dibuixes la teva família.

-          M’agrada.

-          No t’interessa el que estem fent.

-          No m’agraden els plàtans.

-          Però no vols ajudar.

-          Jo no ser fer res..., i menys de plàtans.

Però la mestra seguia mirant el dibuix...., potser no veia bé?  Pobreta!  Finalment em va dir:

-          Escolta Llorenç. Els teus companys i jo tenim un problema molt greu, i crec que sense tu no podrem resoldre la gran pregunta d’aquest projecte. Voldries ajudar-nos?

-          Qui ... jo?  No!

-          No?

-          No...No,no.  No!

-          Però per què?

-          Jo no sé res de plàtans, ja li he dit, no sigui pesada!

Un company de la classe, potser el més pesat de tots, el Cristian, es va acostar i em va agafar també el dibuix per mirar-se’l.  També li donava voltes al paper i se’l mirava del dret i del revés...

-          Què mires?

-          És preciós Llorenç, ets un gran artista.

-          No te’n burlis que et clavo una plantofada eh!

En aquells moments me l’hagués menjat. Per què havia de burlar-se? Ell ho feia tot molt bé. Jo mai sabia les coses... Però de sobte, va passar una cosa estranya.  Es van aixecar tres nens més de la classe i venien cap a mi. Pensava que venien a pegar-me i em vaig aixecar... A més, la mestra reia i no els deia res. La vaig mirar i li vaig dir:

-          Serà bruixa!, deixaràs que em peguin?

-          No Llorenç no, no et volen pegar. Escolta’ls.

El més lleig de tots, el ganàpia del Robert, també va agafar el dibuix... vaig pensar “un  altre!” , no si...

-          Escolta Llorenç. No ens en burlem. Dibuixes molt i molt bé, i et  necessitem per fer el nostre projecte.

Aquelles paraules em van agradar..., no sé si les havia sentides mai, “...et necessitem...”. Vaig seure a escoltar, tot pensant que si es passaven el més mínim plantofada cap aquí i plantofada cap allà. Llavors va venir també la Rita a dir la seva, una noia més aviat tímida que era molt llesta (bé, això deia ella, perquè de fet ni se sabia els noms dels personatges de Bola de drac Z..., imperdonable!). Com no, també es va mirar el dibuix...

-          Mira Llorenç, estem buscant informació per resoldre totes aquelles preguntes del primer dia, te’n recordes?

-          Sí..., si no les haguéssiu fet no hauria de buscar respostes. Sou uns rucs.

-          Potser sí, Llorenç, tens raó. Però una vegada ens hem fet aquestes preguntes, tenim curiositat per saber que passa amb tot allò dels plàtans. Sobretot amb la llavor del plàtan.

-          I que puc fer jo? Jo no sé res.

-          Ningú no ho sabem, nosaltres tampoc.

-          I doncs?

-          Però hem pensat en investigar-ho molt per buscar respostes i explicar-les a tota l’escola perquè no es facin les mateixes preguntes.

-          Les del plàtan?

-          Sí, les del plàtan.

Llavors va tornar a parlar la mestra, la Gina..., ja era hora. Aquells beneïts només feien rodolar el meu dibuix i no acabaven d’explicar-me el que em volien dir, ja m’estava posant nerviós. Em va agafar el dibuix, un altre cop, però li vaig treure de les mans.

-          Ja està bé amb el dibuix..., doneu-me’l, és meu!

-          Espera Llorenç - va dir la mestra - . Sense tu no ho podem fer. Per poder explicar la nostra investigació als petits de l’escola haurem d’ensenyar dibuixos de totes les coses que hem trobat als llibres, a l’ordinador, als començos, a casa nostra...

-          Voleu que dibuixi plàtans?

-          Només tu pots fer-ho tan bé que s’entengui el que volem explicar. Ja et dic, si tu no ens ajudes, no ho podrem fer..., pensa-t’ho.

Vaig agafar el meu dibuix i vaig seguir pintant els pantalons del pare. Per pensar allò que m’havien dit, necessitava pintar..., ah!, i cantar.   Aquelles paraules se’m repetien al cap: “...sense tu no ho podem fer...”. M’agradaven. Potser no estava tan malament pintar plàtans..., és a dir, no ens els podrem menjar però... Potser sí que els pintaré.

Dit i fet, em vaig passar molts dies amb els meus companys buscant plàtans a tot arreu. Al principi era una mica ridícul, però això d’estar amb ells, de fer alguna cosa diferent, em va agradar molt. Sí, m’agradava.   Vaig pintar molts plàtans i alguns dibuixos més complicats dels llibres. Els meus companys deien que estaven aprenent molt de les coses que hi havia dins dels plàtans... Bé, no els vaig voler dir res perquè semblaven contents, no els volia fer enfadar, però tothom sap que dins del plàtan només hi ha doncs..., això, plàtan!

Ara s’acaba el curs. Hem fet molta feina i està exposada per tota l’escola com si fos un trofeu. Dibuixos, esquemes, murals, etc, tot de plàtans dibuixats i explicacions per tot arreu. I és curiós, potser la mestra volia que jo aprengués alguna cosa d’aquesta fruita  però, realment, el que va passar va ser que la vaig avorrir, mai més en menjaré! 

Però hi ha una cosa que sí ha canviat, tot i que penso que ella, la mestra,  no se n’ha adonat. Ara fem més coses junts els meus companys i jo. Ja no necessito dibuixar la família tant sovint per tenir-la davant, ni cantar tan fort per sentir-me la veu. M’agrada estar amb els companys, els dibuixo també amb ells i escolto les coses que diuen. Llàstima que la Gina no se n’hagi adonat de tot això. Sabeu què, em sembla que li escriuré una carta  que digui:

 

-          Gina, en el futur, si vols que els teus alumnes aprenguin a fer coses junts, estudieu els plàtans.

Llorenç

 

JBM

 ...........................

Lectura feta a classe el dia 23 d’abril de 2012 (Diada de Sant Jordi) .

Mirem com són els altres

 

Aquest vídeo ens ha servit per reflexionar entorn a les diferències entre tots nosaltres. La conclusió a què hem arribat és:

" Tots som diferents, la qual cosa és una gran oportunitat per aprendre. Cal que intentem comprendre com són els altres perquè si els intentem canviar per fer-los com nosaltres, ens perdrem aquesta gran oportunitat "

Descomposició de nombres

1- Descomposar nombres (desenes i unitats).
2- Numeració. Unitats, desenes, centenes de miler.
3- Arrodonir

Poesia 2.0

Els alumnes de 3r de Primària de l'Escola Sadako, hem pensat que podríem escriure un poema entre tots fent servir el nostre blog. Els primers versos són:

LES GALLINES DE L'ESCOLA
A l'escola estem contents
potser farem una gran festa
perquè tenim nous convidats
uns animalons amb bec i cresta.

Les gallines del terrat,
mengen pinso, herba i pa.
Avui un ou han posat,
l'haurem d'agafar amb la mà!
..............

Per acabar aquesta poesia, podeu afegir quatre versos cadascun de vosaltres en els comentaris d'aquesta entrada del blog... Per cert, no oblideu posar el vostre nom.

Scratch és un llenguatge de programació que ens permet crear les nostres pròpies activitats i jocs interactius de manera molt fàcil. Aquests darrers dies hem fet alguna activitat a classe i han sorgit alguns dubtes:

- Què vol dir programar?

- Què es pot fer amb Scratch?

- Podem fer els nostres vídeo-jocs?

- Podem trobar activitats fetes amb Scratch per veure com ho fan altres nens?

Entre tots haurem de buscar les respostes a aquestes i a altres preguntes. De moment, podem anar avançant..., us proposo dues activitats:

1.-Proveu el joc de PAC-MAN que hi ha aquí sota. (Si el descarregueu, podreu veure com està fet).

2.-Mireu la presentació que hi ha a continuació, que ens explica algunes coses interessants de Scratch. Ens explica com "programem" nosaltres les activitats del dia a dia, per exemple quan juguem a cuit i amagar:

Introducción a Scratch

View more presentations from Cátedra Telefónica - Deusto

Per aquells de volsaltres que vulgueu investigar més, aquí podeu trobar alguns tutorials que poden donar pistas de com començar a programar coses senzilles.

Si encara no heu instal.lat Scratch, ho podeu fer des de la pàgina oficial de descàrrega de Scratch.

(Fonts: Scratch Eguna 2012 ; Scratch)

Llegim... La mona de la Sishu

La Sishu és una nena molt eixerida que viu a Sierra Leona, un petit país de l'Àfrica. El seu pare és nadiu d'aquest país, però la seva mare és nascuda a Barcelona, a la petita vila de Sabadell. La Montserrat (així es diu la seva mare), va decidir anar a viure a Sierra Leona per ajudar una ONG, i allà es va casar amb en Mammadu, un xicot molt ben plantat de la tribu dels Ottentotes.

Aquestes vacances de Setmana Santa, la Montserrat va decidir viatjar a Barcelona perquè la Sishu conegués els seus avis. És aquí on comença aquesta divertida història:

Els avis de la Sishu estaven molt il·lusionats amb la visita de la seva néta. Havien preparat l'habitació amb tot tipus de joguines, contes, coixins de colors, etc. Va ser llavors quan l'avi Enric va tenir la gran idea...

- Escolta, aquesta nena no té padrins... qui li regalarà la mona?

L'àvia, com si hagués vist un vàmpir, va dir tota esverada:

- Tens tota la raó. Pobreta, sense padrins i sense mona... Això ho hem solucionar. Li escriurem una carta a la Sishu.

I així ho van fer. Van escriure una carta explicant-li a la seva néta que no s'havia de preocupar de res perquè ells serien els seus padrins i , com tots els altres nens, dilluns de Pasqua tindria la seva mona. L’endemà, van enviar la carta per correu urgent.

........................

A la Sishu li agrada molt jugar amb els animalons i és molt amiga dels elefants i dels micos. La seva passió és protegir aquests animals salvatges dels caçadors i de les persones dolentes que volen ferir-los. La Sishu pensa que les persones que fan mal als animals estan malaltes. No entén com es pot matar un elefant per vendre els ullals, o un goril·la per diversió. A més, a casa seva té alguns animals que hi viuen amb la família, com per exemple un lleó jove que es diu barrufet, i una mona que es diu Carolina (com la seva professora de l'escola), i se'ls estima amb bogeria.

El dia abans de marxar cap a Sabadell, a molts quilòmetres de distància, la Sishu tornava de passejar per la selva. Ja faltava poc per conèixer els avis i estava entusiasmada. Va arribar corrents de l'escola tot cridant:

- Hem de preparar les maletes..., hem de deixar preparat el menjar dels animals, hem de recollir l'hort, hem de...

De sobte, es va quedar parada veient una carta a terra, al llindar de la porta, amb un segell d'Espanya. La va agafar nerviosa però il·lusionada i la va obrir. Sí, era dels seus avis. Sense esperar la seva mare, va començar a llegir-la.

Benvolguda Sushi,

El teu avi i jo estem molt contents que vinguis a passar aquesta setmana de festa amb nosaltres. Per això, t'escrivim per explicar-te una mica quines són les tradicions del nostre país en aquestes festes de Setmana Santa i per proposar-te una gran idea que hem tingut.

Aquestes festes de Pasqua són especials per les celebracions religioses que es duen a terme. Dins d'aquestes celebracions, n'hi ha una que està especialment dedicada als nens, el regal de" la Mona de Pasqua". Ara t'explicarem una mica com funciona aquesta tradició:

• A Catalunya, els nens tenen uns padrins que li regalen una mona el Dilluns de Pasqua.
• Aquestes mones, estan exposades als comerços dins unes càmeres frigorífiques o bé dins uns congeladors. Per preparar-les, les han posat al forn una bona estona, les han farcit de xocolata, i les han omplert de figuretes per sobre. Si són molt grans, de vegades les punxen amb pals perquè s'aguanti l'estructura.
• Els padrins recorren la ciutat buscant una mona que els agradi. Alguns comerciants tallen una mona en trossets perquè les persones que venen a comprar puguin menjar-se un tros per provar-la. És divertit, perquè pots anar provant mones per tot arreu i totes tenen diferent sabor, depenent de la procedència. Suposo que al teu país les mones, si n'hi han, deuen ser diferents i deuen tenir diferent sabor.
• Al final, els padrins porten la mona al seu fillol, i després del dinar de Dilluns de Pasqua, tots els nens devoren la mona com salvatges. És una situació d'allò més divertida, perquè la majoria d'infants acaben tacats per tot arreu del suc que surt de dins les mones.
• Alguns pobles, fan concursos de mones: s'ajunten molts professionals d'aquest ofici i posen una mona pelada (sense res) sobre una taula. Llavors, tenen una hora per posar-li a sobre tota mena de substàncies per adornar-la, donar-li forma a cops de cullera i coure-la al forn una bona estona, si cal. Després, passen tots els nens del poble a tastar les mones i se les acaben menjant.

Davant d'aquesta tradició tan típica al nostre país, se'ns ha acudit la gran idea de ser els teus padrins. Per tant, quan vinguis, et tindrem preparada una gran mona típica de Catalunya, tot i que la posarem al congelador per poder-nos-la menjar el dilluns.

Per cert, seria una bona idea, si hi ha mones al teu país, que portessis una per comparar-la amb les nostres. També la congelarem i el dilluns ens la menjarem plegats.

T’estimem!

Els teus avis

La Sishu va quedar esgarrifada, es va mirar la seva mona Carolina amb llàgrimes als ulls, i va anar corrents a buscar seva mare tot cridant:

-Mare, mare, jo no penso anar a Sabadell amb els avis. Són uns caníbals!

(Alumnes de 3r EP, Escola Sadako)

Poema matemàtic

Reunió d'amics

(Joana Raspall)

El primer de la reunió,

l’u, va dret com un bastó...

El dos, que s’ha entrebancat,

s’ha quedat agenollat.

En veure’l tan arrupit

que no li arriba a la sola,

el tres de riure es cargola.

El quatre, sorrut, se’l mira

assegut a la cadira

prop del cinc, que fa el gallet

i llueix ploma al barret.

Entra el sis, panxacontent,

amable amb tota la gent,

agafat al braç esquerre

del set, que sols mira a terra.

Ve l’amic vuit, rodanxó,

amb aires de gran senyor

i contorns de carbasseta.

Per fi entra el nou, capgròs

però escarransit de cos,

que en una safata neta

porta un zero més gros que ell.

Tots li criden: “Visca! visca!”

Però el zero li rellisca...

i es queden sense tortell!

Volem ser grans! I..., en tot cas, què volem ser?

Avui hem vist aquest vídeo a tutoria. Tots hem dit la nostra: el que pensem del vídeo, com ens veiem de grans, si el nen del vídeo té raó o no, com veiem els nostres pares, etc.
Sovint ens pregunten... què voleu ser de grans? Mireu que diu aquest nen
.


Creieu que té raó aquest nen?

Activitat d'expressió oral (anglès)

Llegim... i escoltem poesia

Aquesta setmana hem treballat la poesia. Hem llegit alguns poemes, hem jugat a "robar versos" i, fins i tot, ens hem plantejat escriure el nostre poema .
Com podem fer una poesia? Què cal fer?

Escolteu i llegiu;

Fer poesia

És senzill fer poesia,
sols has de deixar fluir
una paraula rere una altra
amb silencis rítmics pel mig.

Surt com les espurnes de la llenya,
com les bombolles de sabó,
com el crit que ens provoca l'ensurt.

Una imatge, una visió,
unes paraules,
un gest, un pas, un retall de món,
l'avaria inesperada, una sorpresa,
la lluna plena, o la llum d'una posta de sol.
Qualsevol moment és bo;
necessites, però,
moure't per una mina de mots,
cert sentit del so
i plasmar amb celeritat
els inputs d'immediat fets traç.

Sense tallers ni materials,
ni pinzells ni teles ni gúbies ni instruments,
sense horaris ni ajudants.
Només amb la pintura dels sons
i l'aventura per la selva de les lletres.

(Lloc de publicació, autora: Isabel Barriel)

Escolteu també aquest poema de Joana Raspall:


També podeu llegir poemes a aquestes pàgines :

• Poesia a l'Edu365.cat.
• Poemes per a nens de 8 a 10 anys