![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBWxpcKd9VbJQD9YF9-Bs_y7SEaSj_xpDIX9xbsswzjKWY58DfJ4FAitAS22BmfNEjVxSlKYIsGAS4TEHZHwXKAmQpIy0W9alUxcZm8px3MUDi9MqMHGWmKKbipwK7TCCd8I67iK9ZpMFY/s1600/numeros1_miniatura.gif)
El primer de la reunió,
l’u, va dret com un bastó...
El dos, que s’ha entrebancat,
s’ha quedat agenollat.
En veure’l tan arrupit
que no li arriba a la sola,
el tres de riure es cargola.
El quatre, sorrut, se’l mira
assegut a la cadira
prop del cinc, que fa el gallet
i llueix ploma al barret.
Entra el sis, panxacontent,
amable amb tota la gent,
agafat al braç esquerre
del set, que sols mira a terra.
Ve l’amic vuit, rodanxó,
amb aires de gran senyor
i contorns de carbasseta.
Per fi entra el nou, capgròs
però escarransit de cos,
que en una safata neta
porta un zero més gros que ell.
Tots li criden: “Visca! visca!”
Però el zero li rellisca...
i es queden sense tortell!