dijous, 29 de març de 2012

Poema matemàtic



Reunió d'amics

(Joana Raspall)

El primer de la reunió,

l’u, va dret com un bastó...

El dos, que s’ha entrebancat,

s’ha quedat agenollat.

En veure’l tan arrupit

que no li arriba a la sola,

el tres de riure es cargola.

El quatre, sorrut, se’l mira

assegut a la cadira

prop del cinc, que fa el gallet

i llueix ploma al barret.

Entra el sis, panxacontent,

amable amb tota la gent,

agafat al braç esquerre

del set, que sols mira a terra.

Ve l’amic vuit, rodanxó,

amb aires de gran senyor

i contorns de carbasseta.

Per fi entra el nou, capgròs

però escarransit de cos,

que en una safata neta

porta un zero més gros que ell.

Tots li criden: “Visca! visca!”

Però el zero li rellisca...

i es queden sense tortell!

7 comentaris:

  1. es xulo de fer poesia

    polmouriz

    ResponSuprimeix
  2. Aquest poema sobre els nostres amics els nombres m'ha fet pensar en aquesta animació: http://www.asriran.com/files/fa/news/1389/8/16/155486_922.swf

    ResponSuprimeix
  3. Es guai fer poesia



    Guillem

    ResponSuprimeix
  4. ÉS MOLT DIVERTIT FER POEMES

    MARTA

    ResponSuprimeix
  5. ÉS MOLT DIVERTIT ESCRIURE POESIA MATEMATICA
    LLUC

    ResponSuprimeix
  6. ma la llagit aquet poema i ma sigut molt divertit.

    Núria Riu

    ResponSuprimeix