dimecres, 4 d’abril de 2012

Llegim... La mona de la Sishu

La Sishu és una nena molt eixerida que viu a Sierra Leona, un petit país de l'Àfrica. El seu pare és nadiu d'aquest país, però la seva mare és nascuda a Barcelona, a la petita vila de Sabadell. La Montserrat (així es diu la seva mare), va decidir anar a viure a Sierra Leona per ajudar una ONG, i allà es va casar amb en Mammadu, un xicot molt ben plantat de la tribu dels Ottentotes.


Aquestes vacances de Setmana Santa, la Montserrat va decidir viatjar a Barcelona perquè la Sishu conegués els seus avis. És aquí on comença aquesta divertida història:

Els avis de la Sishu estaven molt il·lusionats amb la visita de la seva néta. Havien preparat l'habitació amb tot tipus de joguines, contes, coixins de colors, etc. Va ser llavors quan l'avi Enric va tenir la gran idea...

- Escolta, aquesta nena no té padrins... qui li regalarà la mona?

L'àvia, com si hagués vist un vàmpir, va dir tota esverada:

- Tens tota la raó. Pobreta, sense padrins i sense mona... Això ho hem solucionar. Li escriurem una carta a la Sishu.

I així ho van fer. Van escriure una carta explicant-li a la seva néta que no s'havia de preocupar de res perquè ells serien els seus padrins i , com tots els altres nens, dilluns de Pasqua tindria la seva mona. L’endemà, van enviar la carta per correu urgent.

........................

A la Sishu li agrada molt jugar amb els animalons i és molt amiga dels elefants i dels micos. La seva passió és protegir aquests animals salvatges dels caçadors i de les persones dolentes que volen ferir-los. La Sishu pensa que les persones que fan mal als animals estan malaltes. No entén com es pot matar un elefant per vendre els ullals, o un goril·la per diversió. A més, a casa seva té alguns animals que hi viuen amb la família, com per exemple un lleó jove que es diu barrufet, i una mona que es diu Carolina (com la seva professora de l'escola), i se'ls estima amb bogeria.

El dia abans de marxar cap a Sabadell, a molts quilòmetres de distància, la Sishu tornava de passejar per la selva. Ja faltava poc per conèixer els avis i estava entusiasmada. Va arribar corrents de l'escola tot cridant:

- Hem de preparar les maletes..., hem de deixar preparat el menjar dels animals, hem de recollir l'hort, hem de...

De sobte, es va quedar parada veient una carta a terra, al llindar de la porta, amb un segell d'Espanya. La va agafar nerviosa però il·lusionada i la va obrir. Sí, era dels seus avis. Sense esperar la seva mare, va començar a llegir-la.

Benvolguda Sushi,

El teu avi i jo estem molt contents que vinguis a passar aquesta setmana de festa amb nosaltres. Per això, t'escrivim per explicar-te una mica quines són les tradicions del nostre país en aquestes festes de Setmana Santa i per proposar-te una gran idea que hem tingut.

Aquestes festes de Pasqua són especials per les celebracions religioses que es duen a terme. Dins d'aquestes celebracions, n'hi ha una que està especialment dedicada als nens, el regal de" la Mona de Pasqua". Ara t'explicarem una mica com funciona aquesta tradició:

  • A Catalunya, els nens tenen uns padrins que li regalen una mona el Dilluns de Pasqua.
  • Aquestes mones, estan exposades als comerços dins unes càmeres frigorífiques o bé dins uns congeladors. Per preparar-les, les han posat al forn una bona estona, les han farcit de xocolata, i les han omplert de figuretes per sobre. Si són molt grans, de vegades les punxen amb pals perquè s'aguanti l'estructura.
  • Els padrins recorren la ciutat buscant una mona que els agradi. Alguns comerciants tallen una mona en trossets perquè les persones que venen a comprar puguin menjar-se un tros per provar-la. És divertit, perquè pots anar provant mones per tot arreu i totes tenen diferent sabor, depenent de la procedència. Suposo que al teu país les mones, si n'hi han, deuen ser diferents i deuen tenir diferent sabor.
  • Al final, els padrins porten la mona al seu fillol, i després del dinar de Dilluns de Pasqua, tots els nens devoren la mona com salvatges. És una situació d'allò més divertida, perquè la majoria d'infants acaben tacats per tot arreu del suc que surt de dins les mones.
  • Alguns pobles, fan concursos de mones: s'ajunten molts professionals d'aquest ofici i posen una mona pelada (sense res) sobre una taula. Llavors, tenen una hora per posar-li a sobre tota mena de substàncies per adornar-la, donar-li forma a cops de cullera i coure-la al forn una bona estona, si cal. Després, passen tots els nens del poble a tastar les mones i se les acaben menjant.

Davant d'aquesta tradició tan típica al nostre país, se'ns ha acudit la gran idea de ser els teus padrins. Per tant, quan vinguis, et tindrem preparada una gran mona típica de Catalunya, tot i que la posarem al congelador per poder-nos-la menjar el dilluns.

Per cert, seria una bona idea, si hi ha mones al teu país, que portessis una per comparar-la amb les nostres. També la congelarem i el dilluns ens la menjarem plegats.

T’estimem!

Els teus avis

La Sishu va quedar esgarrifada, es va mirar la seva mona Carolina amb llàgrimes als ulls, i va anar corrents a buscar seva mare tot cridant:

-Mare, mare, jo no penso anar a Sabadell amb els avis. Són uns caníbals!

(Alumnes de 3r EP, Escola Sadako)


2 comentaris: